Ajuntament de Coll de Nargó. (Clica per veure la imatge més gran)
El terme de Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca, entre les serres de Boumort i Sant Joan, al nord; la del Turp, a llevant; i la d'Aubenç, al sud-est, mentre que el sud llinda amb l'estret dels Espluvins i a ponent, en part, amb el riu de Rialb. En passar pel terme, les aigües del Segre s'embassen ja al pantà d'Oliana. També solquen el municipi els rius de Sallent, de Valldarques i el ja citat de Rialb, a més de diversos torrents.
Algú ha escrit de Coll de Nargó: "terra de pas i de sojorn, llar de naixença i de creixença... els seus camins són ombrius i assolellats, cada revolt és un nou encís".
Anem a parlar una mica de la seva història. El comte d'Urgell havia estat senyor de l'actual municipi de Coll de Nargó, una part del qual -els antics termes de Nargó i 
Montanisell- van passar després als de Caboet i d'aquests al vescomtat de Castellbó. La part de gavarra, on hi tenia importants possessions el cavaller Arnau Mir de Tost, va pervenir el capítol de la catedral d'Urgell.
La carretera C-14 (antiga C-1313), de Lleida a Adrall, travessa el terme de sud a nord. D'aquesta via principal en surt la que, des de la vila de Coll de Nargó, mena pel port de Bòixols fins a Isona, ja a la comarca del Pallars Jussà. D'aquesta carretera en surten camins locals que porten a la resta de nuclis del municipi: Montanissel, les Masies de Nargó, Valldarques, Gavarra i Sallent.
Hi predomina el bestiar boví, majoritàriament de llet tot i que el de carn va guanyant terreny. Entre els conreus, a més de les terres de pastura, cal destacar les plantacions de patata i alguns cereals. L'aprofitament dels recursos 
Vista general des de la carretera. (Cliqueu per veure la imatge més gran)
forestals és un altre dels puntals econòmics. Una petita part de la mà d'obra de les factories d'Oliana i Organyà de l'empresa Taurus prové de Coll de Nargó. També en els últims anys ha anat creixent el sector de serveis, especialment els relacionats amb el turisme: restaurants, hotels i residències-casa de pagès. El nucli més poblat és la vila de Coll de Nargó (simplement Nargó per a la gent del municipi). La resta d'habitants del terme viuen entre els altres cinc pobles que conformen el municipi.

 

Els raiers. Fins a començament del segle XX, Coll de Nargó va ser, juntament amb el Pont de Claverol, a la Noguera, el nucli més important de raiers de Catalunya. D'aquell arriscat ofici, consistent a baixar fusta pel riu, se'n conserven els records i els vestigis que podeu veure al Museu dels Raiers, integrat a la Ruta dels Oficis d'Ahir. A més l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre organitza la baixada de dos rais entre els Clops de Fígols i el Pont d'Espia. Aquesta festa tradicional se celebra habitualment el tercer diumenge d'agost. Si voleu més informació cliqueu el vincle.

El romànic. El municipi de Coll de Nargó és un dels més rics de tot l'Alt Urgell en monuments romànics, (per això dediquem una secció especial en aquesta web) Hi podeu accedir des del menú de dalt o clicant al vincle "El romànic", o si voleu informació més detallada de Sant Climent feu el mateix.

Les Coves d'Ormini. Situades en l'estreta llenca de terra que delimiten la serra de Sant Joan al sud, mirador sobre Montanissell, i la serra de Finestres al nord, airosa talaia de la vall de Cabó. Les trobarem passada la casa del Pitarell, cap a ponent després de la Font Freda, a la dreta.
Les coves d'Ormini es poden considerar com de les més grans de la comarca, amb espaioses sales i formacions d'estalactites i estalagmites arreu. S'hi troben columnes de molt gruix i formes ben curioses.
El fàcil accés, arrel de la instal·lació en el seu interior d'unes escales metàl·liques els anys setanta, ha permès que visitants poc respectuosos, i altres hagin escrit noms a les parets. Des de finals dels anys noranta, a fi d'evitar més degradació l'accés ha estat tancat amb una porta i la clau per poder visitar-les és a Montanissell. Cal portar llanterna i roba vella, i anar amb molt de compte, ja que hi ha pendents molt relliscosos, si bé no representen cap perill.

Coll Piquer. En aquestes agulles de roca, conegudes pels Gegants de Coll Piquer, els practicants de l'escalada hi tenen un escenari privilegiat per dedicar-s'hi. 
Són a poc més d'un quilòmetre del poble i s'hi accedeix directament des de Coll de Nargó seguint l'itinerari que surt pel carrer de la Unió, des del cap del poble i passant pel Roc Roi i la Portella, puja per l'obac del Belo fins a Coll Piquer.
Qui vulgui notar ben a prop les sensacions de la natura, pot pujar a Coll Piquer i seure una estona contemplant l'entorn A banda dels escaladors, Coll Piquer es recomanable de visitar a fi de respirar la tranquil·litat que s'hi respira, sobretot quan el sol arriba a Coll de Nargó per l'esquena. 

Dolmen de Coll de Roget. Els dòlmens, també anomenats megalits, que vol dir pedra gosses, són tombes de tres i quatre mil anys d'antiguitat. Hi enterraven, segurament, els caps de les colles de pastors que en aquelles reculades èpoques ja menaven ramats d'ovelles i cabres. 
La comarca de l'Alt Urgell és, amb l'Empordà i el Solsonès, la més rica en dòlmens de Catalunya. Al terme de Coll de Nargó en trobem força, sobretot als cap de serra, llocs enlairats i amb bona vista i també en collades i passos de camins molt antics, que són on els acostumaven a construir.
El de Coll de Roget, però, el trobem gairebé al fons de la vall, entre la casa de Fenollet i Montanissell. 
Es troba rodejat d'un paisatge espectacular, reforçat pels espadats de la serra de Sant Joan, just a tocar del Forat del Pitarell, que per la gent del país no vol dir realment forat, sinó lloc de pas encaixat, de camins o de rius. cap a altres paratges.

Gavarra. Si el terme de Coll de Nargó hi ha un indret que captiva tant la vista com l'esperit, aquest és sense cap dubte el poble de Gavarra. Tot i ser a trenta quilòmetres de la capital del municipi, l'estreta carretera que hi porta passant per Valldarques, ens ofereix unes vistes magnífiques de mitja comarca de l'Alt Urgell.
Ja arribant a Gavarra, la primera imatge que ens presenta és un turonet coronat amb unes cases de pedra tirant a rogenca i teulades també de pedra. Destaca, com un senyal d'humanitat antiga, la rodona torre del campanar, que forma part de l'església de Sant Sadurní o de Sant Cerni. Amb el cementiri adossat forma un conjunt d'estil romànic de bella estampa. Podeu continuar la visita del poble passant  pel portal i enfilant-vos tot seguit fins a l'indret on dominava el castell de Gavarra, ja nomenat en papers de començaments

Sant Miquel de les Masies

 
Sant Climent. (Cliqueu per veure la imatge més gran)

 
Les coves d'Ormini. (Clique per veure la imatge més gran)

 
Coll Piquer. (Cliqueu per veure la imatge més gran)

 
Dolmen de Coll de Roget. (Cliqueu per veure la imatge més gran)

 
Gavarra i el campanar de Sant Cerni. (Cliqueu per veure la imatge més gran)
del segle XI. Des del punt més alt la vista, en un dia clar, abraça des de la Serra del Cadí i la propera serra d'Aubenç, a llevant, fins més avall de Lleida, ciutat de la qual podem veure la silueta de la Seu vella, amb el campanar destacant a les planes terres ponentines. Als peus de Gavarra, cap al sud, s'estén la Baronia de Rialb i, ja més avall, les amples terres del Solsonès, la Segarra, la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el Segrià.
La millor hora per gaudir del panorama és cap el tard i també és recomanable fer-ho de nit, quan les mil i una llums de tots els pobles de la plana fan pampallugues a la llunyania i broden un retaule d'inacabables sensacions.
Hi podeu accedir amb cotxe o, si esteu disposats a fer un recorregut de 47 quilòmetres a peu o en bicicleta de muntanya, convenientment senyalitzat, gaudireu, a més del que us hem explicat, de boscos de roure i alzina, travessareu rius, contemplareu amplis paisatges i, a més, veureu romànic.

 
LES DADES * D'INTERÈS *
Extensió 153,72 km2 Festa Major Coll de Nargó Diumenge més proper al 25 de juliol
Població 606 habitants Festa Major Gavarra 3r diumenge de setembre
Ajuntament Festa Major Les Masies 1r diumenge d'octubre
Ajuntament, fax Festa Major Montanissell 2n diumenge d'octubre
Bombers Festa Major Els Prats 3r diumenge de juliol
Farmàcia Pujol Festa Major Sallent Últim diumenge de maig
Gasolinera C-14, PK-103 Festa Major Valldarques 1r diumenge de setembre
Consultori Mèdic Aplec a Sant Joan 24 de juny
Col·legi públic Aplec a Sant Miquel Diumenge següent al 8 de maig
CASES DE PAGÉS * Baixada de raiers 3r diumenge d'agost
Montanissell Fira del Rovelló 2n diumenge d'octubre
Valldarques * *

 
Torna a la pàgina principal

 
Dades extretes de l'opuscle "Els colors del Pirineu" editat pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell i del llibre "Coll de Nargó, editat per l'Ajuntament de Coll de Nargó