|
|
|
Abans de l'aparició dels camions, de la construcció dels principals eixos de comunicacions i dels embassaments en el curs dels rius -el Segre entre ells-, el transport de fusta i d'altres mercaderies des del Pirineu fins a les terres planes i del litoral es feia aprofitant el corrent dels rius. L'ofici de raier consistia en la construcció d'embarcacions amb els mateixos troncs -els rais- i la seva conducció, gens fàcil, per via fluvial fins als grans centres de transformació. La tornada a casa es feia de la manera més antiga d'anar d'un lloc a l'altre: és a dir a cop d'espardenya o el que ve a ser el mateix; a peu. No cal ni dir que l'ofici d'aquests homes de Coll de Nargó requeria un fort temperament, força i esperit de lluita, ya que les condicions de feina eren dures i fins a cert punt perilloses. Els rais i els raiers es van acabar els anys trenta. |
| Però si les gestes d'homes valents com els raiers de Coll de Nargó ja són història, no podem dir que els seus descendents no els recordin. A tal efecte s'ha creat a la capella del Roser, a la part vella del poble, el recollit però interessant Museu dels Raiers, on trobareu tota mena d'estris, imatges explicatives d'aquesta feina tant viva al seu temps, com ara perduda potser per sempre, Només les baixades de rais, que s'organitzen a Coll de Nargó a l'estiu -normalment el tercer diumenge d'agost- ens poden deixar entreveure per unes hores part d'aquest ofici que ha quedat ben gravat en el record col·lectiu, gairebé com un ritual antic. |
| A Catalunya els dos nuclis més importants de raiers van situar-se al Pont de Claverol (Pallars Jussà) a la conca del Noguera Pallaresa, i a Coll de Nargó, a la conca del riu Segre. La tradició raiera dels veïns de Coll de Nargó ve avalada pel centenar i mig d'habitants que, cap a la meitat del segle XiX, es dedicaven a aquest ofici. El darrer rai va baixar pel Segre l'any 1932. Anecdòticament podem dir que el raiers tenien per patrona a la Mare de Deu del Roser, just la mateixa verge a qui esta dedicada la capella que avui acull el museu. En aquest, hom pot trobar-hi tota mena d'estris emprats en la construcció dels rais, les emprades pels llenyataires, l'anomenat "armari del raier", amb la roba típica de l'época, així com fotografies i il·lustracions explicatives. |
|
|
Dissabtes: d'11 h a 13 h i de 17 h a 19 h Diumenges i festius: d'11 a 13 h Per a visites concertades: Tel.: |
|
|
|
|
