|
|
|
El perquè de trobar-nos amb un museu dedicat a la vinya i el vi és segurament una de les preguntes que ens fem. Cal remuntar-se a l'Edat Mitjana per entendre l'existència d'aquest petit museu -emmarcat dins la ruta dels oficis d'ahir-. Només fa cent anys que els vinyets eren el cultiu principal en molts dels indrets del Pirineu. Cap a finals del segle XIX la fil·loxera va destruir completament les vinyes d'arreu de Catalunya, i com no també les de l'Alt Urgell. Aquest esdeveniment va ser determinant per el futur de la comarca. Així com en altres indrets de la geografia catalana van fer mans i mànigues a fi de recuperar la vinya, a l'Alt Urgell l'esdevenidor passaria per la introducció de vaques de llet i, lògicament, un canvi substancial en el paisatge. La localitat del Pont de Bar és un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. |
| Les seves terrasses, encara visibles encara, pujaven des de la ribera del Segre fins els pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya. Els bancals del Pont de Bar són, sense cap mena de dubte, un interessantísim exemple de la enginyería popular aplicada a les activitats per a la subsistència. Aquest petit i graciós museu es troba ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada mateix del nou poble. Te dos pisos amb accessos independents. A dalt s'exposa tot allò que fa referència al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota està dedicat a l'elaboració del vi. Però la oferta lúdica i cultural del Pont de Bar no s'acaba aquí. Des del museu es pot agafar l'antic camí ral de Cerdanya que ens portarà, tot passejant, cap a l'antic poble, destruït per les greus inundacions de l'any 1982. Des de la carretera veurem, però, una excel·lent perspectiva de les antigues vinyes i bancals del Pont de Bar. |
 |
|
Dissabtes, diumenges i festius: de les 11 a la 1 del migdia Per a visites concertades: |
|
|
|
|
